dijous, 14 de juliol de 2011

EL QUE VEIG LXX


Ahir a la tarda vaig netejar la càmera i tots els objectius i filtres, que bé que es veu ara i que net que queda tot. El visor estava fet un fàstic i tenia més merda que el pal d'un galliner, no m'estrenya que no veiés gaire el que estava fent la foto i la pantalla igual, no veia si quedava borrós o no. I els filtres? El degradat neutre va deixar el paper de netejar brut, la resta de coses no, suposo que mai li havia passat el líquid, si la camuseta, això si, i l'havia bufat però no passat el líquid, els calia una netjeda a fons a tots, càmera i accessoris.

A centre de rehabilitació, hi ha una gent, que també tenen problemes de genoll, i alguns dels exercicis que fan són els mateixos que una servidora, però en fan un que jo no faig, jo faig altres coses que ells no fan. Mentre la noia em passava els ultrasons, li vaig preguntar que aquell exercici que els altres fan, per a que és, pensant que si són lessions diferents, encara que sigui el genoll, pot no ser adient. La noia em va dir:" Aquest és molt fàcil! Tu estàs en un altre nivell!" Ja posats en matèria li vaig demanar quan em podria ajupir, uf! per això encara falta i el remate va ser quan li vaig dir: "quan em podré posar de genolls?" Mentre ho deia, sabia que sonava molt malament (si Mireia, però no sóc la única que pensa sempre en el mateix), la noia, es va posar a riure i em va dir: " Que has de fer de genolls?" Vam riure totes dues. Conyes a banda, sóc molt de posar-me de genolls i no per fer el que tothom pensa, ni tampoc per anar a resar, però sempre ha estat una postura còmode per a mi.